Santa Coloma aviat tindrà un nou llicenciat en dret, en Ramon Páez, i si pogués acabar aquí la columna, creguin-me que ho faria. El que em feia goig de dir ja està dit...
A en Ramon li falta gairebé del tot el moviment corporal i bona part de la capacitat de parla. A canvi, li sobra tenacitat, curiositat intel·lectual i sentit de ciutadania. Va igualment sobrat d’afecte familiar i Déu n’hi do les amistats que ha fet durant els estudis. Tots els alumnes de l’institut colomenc el recorden amb un punt d’admiració immobilitzat a la cadira de rodes i treballant literalment a cops de cap amb el seu ordinador adaptat a les circumstàncies. Sempre al corrent de la feina, de l’actualitat política, de les activitats culturals...
No sé què en pensa, el nostre futur advocat i activista polític, del fet que actualment, només amb els tres anys de rigor, ja surtin de les escoles de magisteri mestres especialistes en NEE (necessitats educatives especials) quan abans s’havia de fer un curs complementari de dos anys. Tampoc no sé què opinarà quan llegeixi que l’ajuntament de Roma ha convertit 168 bidells d’escola en educadors d’handicappati després d’impartir-los un curset de... deu hores! Potser no gaire res... En Ramon sap que aquesta és una societat a la qual li falten moltes coses i que més que xerrar, xerrar, xerrar, s’ha d’anar per feina. Ell, que mai no ha tingut mestres especials en res, ja és a punt de posar-s’hi...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada