06-09-2001
No sé com ho veuen vostès, però potser hauria de començar a ser notícia periodística que un gos mossegui una persona i no pas que una persona mossegui un gos... Això últim, què volen que els digui, ho trobo imminent, si tenim en compte la tele-deixalla que ens donen, amb tertulians baladrejant com histèrics, ensenyant-se els ullals i mossegant-se entre ells. Tard o d’hora, bé necessitaran ampliar el camp d’acció, no? Publicar que un gos ha mossegat una persona, en canvi, serà el senyal inequívoc que ja es respecta la normativa sobre races perilloses...
Malauradament, però, encara passem per alt fets com el de dilluns a Santa Coloma: un gos talla XL, sense el morrió preceptiu, es va llençar al coll de la senyora Ramona, talla small, i la va queixalar amb tota naturalitat, que per alguna cosa són veïns de carrer. La Ramona, de tarannà assossegat i molt lúcida (són veïns, ja ha quedat dit, i s’estima més estar bé amb el quisso...) s’ha estimat més no presentar denúncia.
A veure: El problema sanitari de les tifes urbanes és una causa perduda. Els de contaminació acústica pels lladrucs, també. I si intentéssim guanyar, almenys, la batalla de la integritat física? Vist el poc sentit cívic d’alguns propietaris (que de tant estimar els animals obliden d’estimar-se les persones) potser seria qüestió d’anar pensant en un carnet de conduir gossos de gran cilindrada, d’aquests que es posen de zero a cent en pocs segons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada