06-07-2000
Havent demanat a Sèneca algunes lectures profitoses sobre la seva escola estoica, Lucili va rebre del mestre aquesta resposta: que entesos, que ja els li faria arribar però que més valdria que anés a conviure amb ells una temporada, “perquè els homes creuen més els ulls que les orelles i perquè el camí que es fa pels preceptes és llarg i costerut; el que es fa pels exemples, en canvi, és breu i eficaç”. Resumint, més pràctica i menys teoria...
Els mestres de l’escola Sant Salvador d’Horta han homenatjat la professora Caterina Alsina, una mestra que ha transmès valors als deixebles, durant trenta anys, per la via de la convivència i de l’exemple. No em demanin, si us plau, que els informi sobre els seus coneixements psicopedagògics, ni sobre la seva adhesió a la reforma o els cursets de reciclatge que ha fet. No els sé. Sé per contra que el seus millors trumfos docents han estat una presència elegant i sòbria, un tracte gentil, i el fet de tenir sempre un llibre de poesia a la mà o a la conversa...
És així, com qui no vol la cosa, que aquesta mestra ha educat milers de deixebles i ha corroborat de nou el consell de l’antic filòsof. La seva jubilació, ja ho diu el terme, és un motiu d’alegria per a tots. Però en plena tirania dels psicopedagogs (tan enravenats, ells i la seva sofística) el fet que vagin plegant els mestres de sempre també ens deixa amb un punt de desassossec.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada