25-03-2004
“Sóc tafaner”, et respondrà el colomenc Manel Casadevall quan li demanis la titulació acadèmica...
Diplomat en Tafaneria... Potser trobaràs, lector, que és poc aval per poder denunciar errors historiogràfics d’erudits de la talla de Millàs i Vallicrosa o Sobrequés (“la vil·la de Elzeda de cap manera pot ser Sauleda. T’ho demostro?”); o per defensar una nova etimologia de Farners basant-se en raons arxivístiques i de llengua. Aleshores, insistint, insistint, descobriràs que aquest representant de la tercera edat que ara es dedica a reinterpretar la història del seu poble va ser un gran aventurer industrial a Colòmbia i que coneix com ningú la geologia de Santa Coloma, el seu subsòl, la profunditat del pleistocè i les reserves d’aigua en les cavitats del quaternari. “Coi, perquè sóc tafaner...!” et recalca divertit...
I, divertit, t’explica que un senador gironí va portar al Senat una de les seves teories. Va ser quan va saltar el Plan Hidrològico Nacional i la promesa de dur cent hectòmetres d’aigua a Barcelona. Cent hectòmetres? Just els que es podrien emmagatzemar, segons ell, en les conques dels rius catalans de procedència granítica si s’hi fes una senzilla obra d’enginyeria consistent a modificar les seves lleres. Especialistes de la Universitat de Saragossa i de l’Agència Catalana de l’Aigua van aplaudir la teoria, explicada amb tot luxe de detalls. Però qui es pren seriosament les idees d’un tafaner, d’un gran curiós, quan hi ha tants polítics que el que no tenen és precisament curiositat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada