02-12-2004
Qualsevol colomenc que vulgui saber què va passar a Fresno, es pot informar directament gràcies al conciutadà colomenc J.M. Sitjà, president del Comité Català de Patinatge Artístic.
Va anar-hi sabent que els espanyols esgarraparien de valent, però el cas és que ha tornat literalment astorat de fins a quin punt són capaços d’enfangar-se, aquests demòcrates de les Castelles, per salvar la sagrada unidad de la patria. El relat fa caure de cul. Funcionaris de la federació internacional literalment segrestats dins de l’hotel per tal que no poguessin parlar amb ningú de la federació catalana; votants que confessaven avergonyits les pressions governamentals a instàncies del govern espanyol; insults, comentaris despectius i coaccions dins de l’assemblea... I el que és més trist de tot: un amic mussolinià (amic d’ells, és clar) lluitant amb tanta bravura per la causa que va arribar a demanar la presència de la força pública per poder silenciar els catalans.
Ja ho veus, PSC, partit cofoi del disseny i del cosmopolitisme, quins estranys companys que ha acabat fent el teu amo del PSOE: un neofeixista de Berlusconi us ha ajudat a aixecar-vos després de la trompada. Què ens queda a nosaltres? La tranquil·litat que, si més no en patinatge, l’art, l’impuls i el control som nosaltres. Espanya només pot fer el paper de roda que atropella i de goma tosca que frena, tant a la puntera dreta com a la puntera esquerra de la bota.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada