01-08-2002
Tan antiga com la d’aquells suquets d’en Portabella, és a Santa Coloma la tradició de fer un sopar col·lectiu a base de gambes i escamarlans a casa d’un actual dirigent local del PP, en Josep Casellas. Enguany l’amfitrió ha tingut la cordialitat d’invitar l’articulista i l’articulista li correspon obrint-li la Galeria per tal que hi tregui al cap...
A un i altre els uneix la tenacitat de mantenir un bon bigoti penjant del nas. Darrere del mostatxo, això sí, s’acaben les semblances. Tots dos són del morro fort en qüestions d’ideologia. Per no coincidir, no ho fan ni en la pàtria comuna. O potser sí: potser ell també sospita que tot és més senzill i que la pàtria no és ni on neixes, ni on creixes, ni tan sols, com deia Delibes, l’és la infància. Qui sap si les fronteres no van canviant i no les delimiten cada vegada els comensals quan s’asseuen al voltant d’una taula. La història, no serà pas el temps que passa entre una riallada i una altra, tot compartint un plat per deixar-hi les clofolles?
Deia el Ciceró que “convit” s’emparenta amb “conviure” precisament perquè és una comunió de vida. Ell també sentia debilitat per aquestes comunions, unes festes “ideades pels nostres pares (...), a la fresca de les nits d’estiu, entre copes petites i regalimants”.
Doncs sí, per Júpiter que sí, que amb la carn d’una gamba se’t fiquen grans debilitats als sentits, tot contemplant el bigoti enfeinat del company de taula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada