11-03-2004
Dels set pecats capitals, l’enveja i la supèrbia són menyspreables; l’ira, del tot inútil; la peresa, comprensible, i la gola i la luxúria... doncs mira, què vols que et digui. Queda l’avarícia, que és el més còmic... A Santa Coloma, com a tot arreu, s’han donat casos espectaculars de gent garrepa. El d’aquell amo, per exemple, que posava el pa a assecar en el balcó perquè les minyones no en mengessin tant. O el d’aquella mare que rebia a casa les amigues de la filla i els donava a cadascuna una galeta... llevat de les dues bessones, que se n’havien de partir una. I què direm d’aquell matrimoni que comprava una sol tiquet de cinema? Un hi entrava a la primera part i l’altra ho feia a la segona.
El Dant diu en el cant VI de l’Infern que els gasius “sortiran de la freda llosa amb el puny clos” i que el seu càstig serà topar eternament de cap amb els pròdigs, amb qui mantindran un diàleg sense fi: “Per què llences?”, diran uns. “Per què retens?” respondran els altres.
Alguna vegada, però, es fa el prodigi i el capoll allibera una bellíssima crisàlide. És el cas d’en Joan Riera, un dels homes més austers i poc gastadors de la ciutat, el qual ha deixat en testament un Seat 124... i cinc mil milions de pessetes perquè els escolars del seu poble aprenguin bé l’anglès. En Riera ha obert el puny al sepulcre per dir als nens colomencs que no s’encantin amb l’anglès. Vinga, vinga, primera lliçó: time is money.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada