15-12-2005
Tenim la ciutat i tenim el personatge. Quina llàstima que no tinguem cap Josep Pla que ens pugui escriure una obra titulada Un senyor de Santa Coloma...
Així com en Rafael Puget --el senyor de Barcelona de l’obra planiana—és el fil conductor literari per descriure la societat barcelonina d’una època determinada, l’estudiós Josep M. Mas i Solench podria erigir-se en referent social per a les generacions de colomencs que vinguin al darrere. Va morir la setmana passada després de vuitanta anys dedicats, fins al darrer dia de la seva vida, a l’estudi i divulgació del dret català, dels personatges locals, del folklore de la nostra terra i de tants i tants assumptes que agullonaven la seva curiositat intel·lectual. Com Rafael Puget en l’obra de Pla, també en Mas i Solech representaria una societat localista i cosmopolita alhora, amant de les tradicions populars i de la conversa culta, militant en el civisme de carrer i en el catalanisme de biblioteca. I com Rafael Puget, també a través del nostre conciutadà es podria fer un cant moral a l’amistat personal autèntica, sense interessos de cap mena ni racons foscos.
Molts en vàrem abusar. Mentre tants carallots materialistes exageren o releguen les amistats en funció dels seus propis interessos, en Mas i Solench apareixia i desapareixia discretament en funció del servei que creia poder prestar-te. Era un savi. Era el nostre particular i elegant senyor de Santa Coloma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada