01-02-2001
Quan l’heroi Enees (potent però tòtil) dubta entre la terra promesa o la gran vida al costat de Dido, Mercuri el persuadeix d’abandonar-la sense contemplacions. Al capdavall, li diu, “varium et mutabile semper femina” la dona sempre és una cosa de caràcter mutant i variable).
Les dones d’avui poden ben riure’s de Virgili i de l’ús maliciós del neutre en aquesta sentència. Hem entrat al nou mil·lenni i els pronòstics es van complint inexorablement. La dona, lluny de restar cosificada com voldria la gramàtica del poeta, no solament s’ha fet forta en la seva feminitat sinó que irromp decidida en la morfologia fins ara reservada al gènere oposat. El món dels mascles fa aigües per totes bandes i qui el calafateja contínuament? Un exèrcit femení que ja fa tots els papers de l’auca sense donar-se llustre.
Si ho dubtes, lector, vine a Santa Coloma i enfava’t veient jugar la Carla, el puntal dels (“dels”!) infantils d’ hoquei. Patina com ningú i té una tècnica exquisida. És gràcil i coratjosa alhora (els xicots, només coratjosos), sacrificada, solidària, defensa amb bravura quan els altres es deixen prendre la bola i un cop conjurat el perill, reparteix joc amb la generositat dels que se saben superiors. Si els companys baden, s’ho fa sola, anguilejant astutament entre contraris.
Amb l’estri ben empunyat, la petita Carla agafa la bola al segle XX, travessa poderosa el mig camp.. i el porter del nou mil·lenni, allà al davant, ja es veu venir el xàfec.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada