15-07-2004
Temps era temps, l’inefable Matias Prats, del football, s’entestava a dir-ne balompié, i encara afegia a les retransmissions unes gotetes de cultura. El porter era un cancerbero –el monstre grec que guardava les portes dels inferns— i el davanter centre feia d’ariete, que és aquella biga acabada en un cap de cabra (aries) amb la qual els romans esbotzaven les portes enemigues.
Temps era temps, tot l’esport de la pilota tenia un dring d’èpica popular. Per història, l’equip de Sòria es deia Numancia i en record de la mitologia clàssica, al d’Alacant li deien Hèrcules. A Catalunya, els déus Júpiter i Europa també eren corejats quan l’ariet local es rifava el ca Cerber dels visitants.
Temps era temps, Santa Coloma se sumava a aquest corrent llatinitzant i mossèn Benet batejava un club de futbol amb el nom de Columbo. Ara, passats cinquanta anys el llatí és mort però els jugadors veterans de la ciutat han retut homenatge als antics columbistes dedicant-los la trenta-vuitena edició del ja també clàssic partit de juliol. Han estat més de quaranta jugadors, primer organitzats per qui no falta mai a la cita --en Ferry-- i després esvalotats pels qui ja són també un u fix a la travessa: els Sírex.
Sembla que els columbistes en preparen una de grossa per a l’any que ve. Serà qüestió d’estar-hi al cas, perquè la festa promet ser, literalment, de costellada: primer, anant al xoc per la pilota i després, movent l’esquelet al ritme d’en Leslie.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada