02-10-2008
La periodista Maruja Torres ho va dir un dia poèticament: “Només per la bellesa del retorn es pot entendre un sentiment tan desinteressat com la nostàlgia”. La saviesa popular tira més pel dret: “Roda el món i torna al Born!”...
Suposo que arriba una edat en què l’home sent una pulsió irrefrenable per tancar el cicle de la vida, i com que l’entén cíclic, la cua li toca el cap. Recorda la infantesa, recorda quan es creia immortal, i aleshores ho donaria tot per fer-s’hi de veritat entre la gent del seu primer paisatge humà. Hi ha qui deixa el poble per força, com és el cas de l’exiliat. D’altres ho fan com a opció voluntària, i ben legítima, de vida.
Josep Beulas és un reconegut artista colomenc, que als anys 50 va deixar Santa Coloma per anar a fer carrera a Madrid. Aquest any ha estat el convidat a fer el pregó de la festa major. El motiu? Una desinteressada donació de la seva col·lecció privada per a un futur museu de la ciutat. Gràcies, doncs, a l’artista i gràcies a l’Ajuntament, que ha sabut canalitzar la seva nostàlgia. Però que l’enyor desinteressat de qui torna no sigui un crèdit amb massa interessos per als qui es van quedar. Diuen que és un fons privat. Però és temàticament coherent? Algun especialista ha valorat si la donació d’un pintor que ja té la seva obra més valuosa fixa en un museu aragonès -- fet per l’arquitecte Moneo!—mereix les despeses en instal·lacions que se’n derivaran? Torna del món i que no rodi el Born.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada