27-01-2005
Per circumstàncies diverses, em toca passar uns dies pràcticament reclòs a casa. A la ràdio no paren de dir que tota Catalunya està sota zero i és estrany, perquè a Santa Coloma fa el temps de sempre: ni fred, ni calor; ni pluja, ni vent; ni humitat ni sequedat. I si no és així, que vingui en Fontdeglòria i que m’ho digui...
Fins que ell no em doni les dades, per mi el temps continuarà essent el que era per al novel·lista Alberto Moravia: un fet personal, privat, psicològic. També el temps climàtic. Oi que es pot sentir molta fredor a l’estiu i una gran calidesa a l’hivern? Al capdavall, aquestes estàtues parlants de la televisió barcelonina, on senten el temps? A dins del cotxe climatitzat? A la redacció? Al plató? Al gimnàs? El cor em demana meteoròlegs de proximitat, de relació més càlida.
En Pere Serra regenta una graneria a Santa Coloma que porta un nom bucòlic i primaveral: Fontdeglòria. Des de l’any 78 que surt a passejar cada matí i després puja al terrat a prendre-li la temperatura al món quan passa per sobre del seu poble. De les dues estacions que té, la moderna i la feta per ell, naturalment, fa cas de la segona, les d
des de la qual arriben puntualment a TV3, Catalunya Ràdio, la premsa i l’Institut Català de Metereologia. Però amb ell, els colomencs tenim comunicació, no informació.
De manera que si en Fontdeglòria em diu que fa fred, és que fa fred. I si no, sóc jo que no estic gaire catòlic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada