09-05-2002
La Sra. Tita Cervera és barcelonina, però va fer mans i mànegues perquè nou-centes obres de la col·lecció del marit se n’anessin a Madrid i tant sols setanta-cinc vinguessin a Catalunya. Ara, per una resta de col·lecció de pintura catalana, la festegen a Sant Feliu i fins i tot consellers i directors generals li riuen les gràcies. Ella... tu diràs com riu! Però que sàpiga la senyora que encara que la Tita es vesteixi de seda, Tita roman. Com a màxim, arribarà a baronessa, a repartidora d’engrunes, però mai a col·leccionista.
El col·leccionisme és una compulsió de l’ànima, una conducta discreta que, paradoxalment, neix per un arravatament de la voluntat. Qui col·lecciona fa un acte d’amor íntim, hi dedica molta vida en soledat i aspira tan sols a passejar anònimament, sense fotògrafs, pel museu que un dia ajudarà a crear. No es quan et cases amb la noblesa que esdevens col·leccionista, sinó quan, de petit, trobes un objecte rovellat en unes golfes i ets capaç de radiografiar-li la bellesa oculta.
En Joan Planas, jubilat de Santa Coloma, va trobar-ne un fa seixanta anys. Com que sabia que a la rebotiga de Can Noranta-cinc en tenien més, amb deu anys i la complicitat del Sr Prudenci, va aconseguir un préstec de La Caixa que va anar tornant d’amagat del seu pare... Avui té una col·lecció fabulosa. Què col·lecciona, en Joan Planas? No n’hem de fer res. És el seu acte íntim, discret. Si vol, ja ho dirà ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada