07-07-2011
Després d’abandonar l’obra assistencial sanitària, ara fa cinquanta anys la Caixa va inaugurar a Santa Coloma la primera biblioteca del seu nou projecte cultural. Bé, ara podria recular, deixar-se d’autopistes i d’immobiliàries i sufragar quiròfans a punt de tancar, no troben?
És clar que jo del que els volia parlar era de l’acte “De biblioteca a biblioteca” que el Centre d’Estudis Selvatans i Òmnium van organitzar per celebrar l’efemèride. El públic va poder gaudir de la memòria elefantíaca de l’historiador local Pep Casas, que va salpebrar de detalls les explicacions dels altres ponents sobre l’antiga casa Bofill. Aquesta casa –seu de la Caixa-- és un magnífic edifici d’estil neogòtic, la perla de Santa Coloma, però de cases semblants el país en té d’altres... En canvi amb en Casas algú va trencar el motllo. Aquest home és la viva antonomàsia de l’“animal polític” d’Aristòtil, de l’“home gens aliè a l’home” de què ens parla Terenci i de la mítica rialla goliardesca en ambient de taverna. Una barreja d’estils bohemi, erudit, sentimental, escèptic, educat, transgressor... I mai aquest cronista havia conegut una tafaneria tan transparent i profitosa. En Pep ho sap tot sobre cada casa i ens instrueix als altres colomencs, que gràcies a ell, a sobre, presumim de poder transgredir la gramàtica: “Casas”? Singular i ben singular...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada