12-08- 2004
Per allò del colesterol i de la mare que l’ha parit, a un servidor no li queda més remei que començar a interessar-se per la dieta vegetariana. L’escriptor Issac Singer deia que ell la seguia per motius, no pas de la seva salut, sinó de la dels ànecs. Psé, ja ho veuen: cadascú es consola com pot...
Les amistats, és clar, també hi ajuden. Els de can Bassols, de Santa Coloma, m’han convidat a sopar perquè vegi com ho porta un membre que és al·lèrgic a la carn i ha de fer dieta a part. M’ha anat bé saludar-te, criatura!
Amb set anys (en fa cinc que pateix l’al·lèrgia) i amb el seu arròs, les seves patatetes i la seva verdureta, pesa 50 kg i està fet una bèstia. Oh, i un sibarita, no es pensessin... Perquè al mimat de can Bassols no li servissis, posem per cas, una amanida que no estigui ben amanida, amb el seu raig d’oli bo i el seu pessic de sal ben escampada...
Sí senyor, m’han fet un gran bé presentant-me algú que, quan té gana, se’n va a la cuina, agafa una poma (o dues) i se la fa passar sense fer-ne cap drama. Tenir educació és no complicar la vida als altres. És clar que de tant en tant li surt la beta salvatge, al molt animal, i llavors és cruspeix un meló sencer, amb pela i tot. O acaba amb totes les sobres de patata i tomàquet que hi ha a les escombraries. Però què volen? El Jako és un pastor alemany, i als bàrbars del nord (siguin gossos o turistes) costa ensenyar-los segons quines normes d’urbanitat mediterrània...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada