01-06-2006
En direm fills d’ocasió. Són ciutadans que neixen en un poble per atzar, per carambola, com si diguéssim. Després la vida els canvia les agulles i el seu tren ja no torna a passar-hi...
Exemples? Espriu. Colomenc d’ocasió (un notari, una esposa que pareix i au, a prestigiar el cementiri de Sinera tot passant per Gràcia). José Beulas, un altre d’ocasió. Estudia a la Escuela de Bellas Artes de San Fernando, a Madrid, i on el veneren? A Osca. I parlant de veneracions, un altre exemple: Sant Salvador d’Horta: ocasió, ocasió...
Ningú com aquests fills de l’eventualitat per argumentar que el nom potser no, però que el lloc sí que pot fer la cosa. Tant de geni per a la poesia, per a l’art, per a la paraula, no podria ser un cop d’aire local en sortir de l’úter? Si és així, quin vendaval el de Santa Coloma! Els estudiosos Javier Barreiros i Josep Tarrés han seguit el rastre d’un colomenc d’ocasió ben singular: Alfonso Vidal Planas, escriptor bohemi i home de baixos fons. Nascut el 1891, viu a Toledo, León Madrid, París, EE.UU... Es barreja amb meuques, bevedors, delinqüents i presidiaris. Ell mateix s’embolica en el crim d’un periodista. Va escriure poesia, novel·la, teatre, i va publicar una seixantena d’obres menors. Ni una referència a la biblioteca del poble. Ni una notícia als manuals de literatura. Però ara sabem que a Tijuana (Mèxic) hi té un carrer dedicat.
Alcalde, ara que la ciutat creix, què tal aquest nom per al carrer més agitat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada