01-07-2004
Amb l’acabament del curs, deixarà de ser colomenc un ciutadà entranyable que s’ha fet estimar per tothom: el professor Carlos Miranda. Va arribar fa un any de Sòria, i no solament ha fet la seva feina amb rigor, sinó que se’ns ha revelat com un excel·lent cuiner, un tertulià de bar ameníssim i un cosmopolita promotor dels encants del seu poble. Ara se’n torna parlant un català perfecte i amb un coneixement exhaustiu de la nostra història i del nostre territori. Ha deixat per al final l’excursió a Camprodon, on ha comès l’únic acte “incívic” de la seva estada entre nosaltres: envair durant trenta segons una propietat privada del senyorívol Passeig Maristany... per fer-se una foto davant l’ermita del seu poble!
L’any 1922 el bisbat d’Osma va autoritzar un contractista a derruir l’església romànica de San Esteban de Gormaz i quedar-se amb les venerables pedres. Aquest se les va vendre a Leon Levy, un antiquari d’origen jueu, i quan ja eren a punt de ser embarcades cap a Amèrica (com va passar amb el nostre claustre de Cuixà), l’industrial Gaietà Vilella les va recomprar i va tornar a aixecar l’església en el jardí de la seva finca. En Carlos defineix aquell fet com un espoli, però un “espoli legal”.
Tot contemplant la foto que s’ha fet a Camprodon, segur que els seus paisans trauran a la conversa un altre espoli: el dels papers de Salamanca. Serà quan un colomenc adoptiu els explicarà, clar i castellà, què són naps i què són cols...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada