05-12-2002
Als 90 anys ha mort el colomenc Pepet Alsina. Pep Cases, un altre colomenc de devoció, me n’explica les facècies, i això, juntament amb l’entrevista que li va publicar l’empresari Joaquim Trias fa un parell d’anys, m’ajuda a acostar-me al personatge.
L’Alsina va ser músic, impressor, activista cultural, i moltes altres coses, entre elles fundador del Casal del Poble i editor de la Veu del Poble, full del Sindicat Agrícola de la Selva. Però sobretot va ser un home pacífic represaliat pel maleït franquisme. Del 1941 al 1943, a instàncies d’un conciutadà afecto al movimiento, sofreix un rosari d’humiliacions en deu presons distintes, dotze anys de confinament al poble i tretze més de controls a distància: el 1967 –vint-i-sis anys després!— encara apareixia un policia per casa seva interessant-se per les seves activitats. Quines? Doncs fer música, història colomenca, enriquir l’Arxiu... i mantenir-se fidel a les idees, sense rancúnia. Quan la seva dona va caure greument malalta va abandonar llibres, discos i partitures i se’n va anar a viure amb ella al geriàtric. “Confio”, deia en l’entrevista, “que aviat hauré oblidat la vida viscuda i m’hauré acostumat a la situació actual”.
Jo confio que el poble no l’oblidi mai, la vida que va viure en Pepet. Més que res, per no haver de viure-la nosaltres. I és que hi ha molt movimiento, encara. Aturem-lo fent memòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada