10-02-2005
En Marc Cors és un jove colomenc que practica l’esquí alpí, una activitat, aquesta, que és una bona metàfora del que ens passa com a catalanoparlants: si et deixes anar, segur que davallaràs...
El seu pare va anar l’altre dia a recollir-li la llicència federativa i quina no seria la seva sorpresa quan va veure que tant en Marc com els seus germans pertanyien a la Federación catalana de deportes de invierno en la secció de deportista alpino. Indignat, ha tramès una carta al president, escrita amb elegància però amb tota la fermesa. Li demana a qui representa aquesta federació “catalana” i li recorda l’esforç que fan altres federacions del país per recuperar la dignitat nacional. En Cors, a més a més, pensa exigir als responsables d’esports de la Generalitat una explicació a aquest fet, ara que som “en plena lluita aferrissada per la defensa i normalització de la nostra llengua”.
Malauradament, no tothom fa com el pare d’en Marc. La majoria de catalanoparlants s’estima més deixar-se anar i lliscar alegrement pel pendent. Ens trobem un immigrant? Li parlem en castellà. Escrivim una demanda? Canviem de llengua. Avall, sempre cap avall en la nostra identitat. Com passa a l’esquí, ens estem precipitant a la cota zero, i a sobre no hi arribarem drets. Ensopegarem amb la pròpia inconsciència i frenarem de boca terrosa. Amb aquesta boca de la campanya de TV3, plena de dents, l’única part del cos que no es desintegra quan ets cadàver.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada