26-09-2002
“El jove imberbe que a la fi se sent lliure del seu preceptor (...) és dòcil com la cera per doblegar-se al vici i aspre envers els que l’aconsellen...” Ho va dir Horaci fa dos mil anys i de ben segur que tindrà vigència dos mil anys més... Aquest guerrer que és l’adolescent (segons Freud), té un únic acte heroic a complir: vèncer els pares. Així és? Així ha de ser? Doncs, vinga, endavant i que sigui a fons, amb creativitat! Ala festa major de Santa Coloma han debutat dos grups musicals nous: els Skak i mat (estil oi! ) i els Rebels ( punk-rock). Va ser divendres, en el marc incomparable de l’Ateneu Alternatiu Selvatà i davant una multitud de més de seixanta persones, comptant-hi alguns pares, estrategs lúcids en la batalla que s’acosta.
Els Rebels, què us diré, no es moquen amb mitja mànega. Ronden els setze anys de mitjana, les vint notes per compàs i tenen tantes coses a dir...! Quan el micròfon s’apiada d’ells, es distingeix en les seves lletres l’euskera, el català i el castellà. “Me llaman violento i no sé por qué. Será por el nazi que me comí ayer”. Què serà d’aquests joves d’aquí a setze anys més? Valoraran els pares? Refrenaran el llenguatge? El que és segur és que sempre seran una mica alternatius. Perquè ells hauran passat l’etapa de cera a dalt d’una tribuna, singularitzant-se, intentant ser creatius, fent pensar als gregaris, escrutant entre el ramat on es troba la matèria culinària...
Bon profit, rebel·lia!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada