Santa Coloma relativista



05-05-2005

La religiosíssima ciutat de Santa Coloma de Farners té entre els seus fills il·lustres i adoptius el beat Dalmau Moner, el gran teòleg Bartomeu Xiberta, el sant Salvador d’Horta, el jesuïta i astrònom Lluís Rodés i el cardenal Narcís Jubany. Tot això no és poc, però cal afegir-hi un nom concloent: mossèn Benet, el rector de tan grata memòria. Si aquest sacerdot bonhomiós hagués arribat a Papa segur que s’hauria fet dir Columbà I, no pas en honor del sant predicador, sinó de l’equip de futbol que va fundar al poble. I doncs, què haurem de fer ara el colomencs si aquest altre Benet, ara triat Papa, no el segueix en cordialitat i implicació amb la gent?

De la lectura conjunta del cànon 2314 del Dret Canònic; del 1326 de la legislació complementària i del document XXIV  (1967) Ad totam ecclesiam, del dret postconciliar, se n’infereix que hi ha tres conductes contra la fe i la unitat de l’Església: ets heretge si un cop batejat negues alguna de les veritats fonamentals; ets apòstata si proclames que abandones completament la fe cristiana i ets cismàtic si, sense l’actitud dels altres dos casos, refuses sotmetre’t al Summe Pontífex.

Fes-te’n pagues: amb qualsevol de les tres et baixarà una excomunió com una casa, però oi que aquest tercer supòsit sembla expressament fet per al cas que ens ocupa? Ai, ai, ai... Ara que el Barça guanyarà la lliga ja em veig canviant la rajola de la porta de casa: “Aquí hi viu un cismàtic”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada