11-09-2003
En Luís és un jubilat colomenc, educat i afable, que exerceix des de fa quaranta anys el seu dret indiscutible a no dir ni una paraula en català. Crec que és un bon nacionalista (espanyol), però això no impedeix als que ens sentim separatistes de compartir taula al bar per fer-hi tertúlia. Si mai em barallo amb ell, ja en poden estar segurs, serà per qui paga la cervesa...
I és que en aquesta vida hi ha un munt de temes per abordar tranquil·lament. Per exemple: el futbol. L’altre dia a en Luís li semblava una ofensa inacceptable que el Barça hagués retirat la bandera espanyola de la Masia. Li vaig demanar quina obligació tenia una entitat esportiva de mantenir-la en la seva residència privada de juvenils. –“Lo dice la Constitución!”, em va replicar educadament però amb fermesa. En Luís se l’estima molt, aquesta Constitución . A partir del seu concepte (no sé si de la seva lectura) ha fonamentat les conviccions democràtiques. I és això, precisament, el que jo no perdonaré mai al PP i a la seva política comunicativa falsària i feixista: que hagi pervertit interessadament el discurs fins al punt de crear en gent de bona fe una imatge distorsionada del que són els principis de la convivència.
Avui, 11 de setembre, hi haurà moltes senyeres als balcons de Santa Coloma. Qui sap si l’any que ve en Luís no s’empararà ja en la Constitución per incomodar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada